“PATIS CINÈTICS”
0 Edició del Festival Insòlit
“Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som.” Heràclit d’Efes.
Patis cinètics és una instal·lació efímera dintre del Festival Insòlit, que pretén remarcar el valor patrimonial dels patis al centre històric de Palma de Mallorca. L’espai assignat es troba vora al mar, però dins muralla, al pati de Cal Marques de la Torre, actual seu del COAIB.
Fem servir el mateix pati com element plàstic de la instal·lació. L’experiència efímera vol posar en relleu les variacions de la percepció espacial dins del container de pedra que el defineix: murs, finestres, escales, palmeres i el cel com a tapa. Tres miralls pivotants distorsionen i multipliquen l’espai en una derivació cinètica-calidoscòpica que capgira i distorsiona l’entorn. L’experiència pot ser activada mitjançant el vent, que converteix els miralls en veles, o pels curiosos visitants del festival. El moviment aleatori actua com a con-dició catalitzadora en la percepció de l’espai.
Alhora un conjunt de sons complementa l’experiència: els mecanismes grinyolant mentre el vent empenta i mou els miralls; l’esporàdic xoc dels grans panells; els usuaris admirant i jugant amb el seu reflex.
L’artefacte es materialitza amb una estructura metàl·lica de tres cames de la que pivoten tres grans panells de poliestirè expandit. La lleugeresa del material s’incrementa i arriba a desaparèixer un cop els miralls s’hi ha adherit.
Pedres són i pedres seran, però la nostra mirada influenciada ens recorda que l’espai es manté en eterna transició.
“PATIS CINÈTICS”
0 Edició del Festival Insòlit
“Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som.” Heràclit d’Efes.
Patis cinètics és una instal·lació efímera dintre del Festival Insòlit, que pretén remarcar el valor patrimonial dels patis al centre històric de Palma de Mallorca. L’espai assignat es troba vora al mar, però dins muralla, al pati de Cal Marques de la Torre, actual seu del COAIB.
Fem servir el mateix pati com element plàstic de la instal·lació. L’experiència efímera vol posar en relleu les variacions de la percepció espacial dins del container de pedra que el defineix: murs, finestres, escales, palmeres i el cel com a tapa. Tres miralls pivotants distorsionen i multipliquen l’espai en una derivació cinètica-calidoscòpica que capgira i distorsiona l’entorn. L’experiència pot ser activada mitjançant el vent, que converteix els miralls en veles, o pels curiosos visitants del festival. El moviment aleatori actua com a con-dició catalitzadora en la percepció de l’espai.
Alhora un conjunt de sons complementa l’experiència: els mecanismes grinyolant mentre el vent empenta i mou els miralls; l’esporàdic xoc dels grans panells; els usuaris admirant i jugant amb el seu reflex.
L’artefacte es materialitza amb una estructura metàl·lica de tres cames de la que pivoten tres grans panells de poliestirè expandit. La lleugeresa del material s’incrementa i arriba a desaparèixer un cop els miralls s’hi ha adherit.
Pedres són i pedres seran, però la nostra mirada influenciada ens recorda que l’espai es manté en eterna transició.