ACCÉS AL PARK GÜELL: CENTRE DE VISITANTS I PÀRKING D'AUTOCARS
En aquest lloc tan complex topogràficament i on la ciutat arriba del tot desdibuixada, la carretera del Carmel amb la seva voluntat d’anar assolint cada cop cotes més altes entre corbes i meandres (un no pot evitar pensar que potser s’emmiralla als aqüeductes de Gaudí) n’és el punt més intens i definidor. Per aquest motiu, la voluntat ha estat dibuixar-la sempre com part del projecte.
Després de varis intents, és el moment en que es decideix dividir l’enorme peça de programa en dos que ho desencalla tot. L’escala de la fracció que se n’obté resulta molt més adequada al lloc i permet establir una potent relació entre la corba de la carretera on s’hi adaptarà el primer volum i el camí també radial que es mou dins del Park. Els dos edificis que en la cota de la ciutat es donaran l’esquena com si es rebutgessin mútuament, quasi cecs, protegint-se del soroll dels cotxes, trobaran en un moment inesperat de la cota 147 la seva unió i lligam. Aquest fet esdevindrà la columna vertebral del projecte i el clar accés al Park per al gran volum de visitants que s’hi espera.
El joc en dos edificis permetrà, també, establir una relació funcional amb el barri. Per això es decideix separar els usos en dos grans grups. Els destinats al turisme i que per tant englobaran el pàrquing i els espais museístics, oberts només durant les hores de visita del Park, i el segon grup que els veïns podran gaudir també durant la nit en una nova imatge del Park Güell entre terrasses i bombetes.
La cota del pas i la voluntat de que aquest no s’entengui com un túnel sinó com a un espai més de l’edifici, empeny els autocars cap avall i defineix la cota de les plataformes i les rampes on aquests es mouran. Mai s’entendrà pàrquing, edifici i Park per separat, sinó que tot serà la mateixa entitat, és a dir, el pàrquing serà alhora edifici i Park. Tot estarà lligat per una successió molt estudiada de visuals i recorreguts que acabaran convertint l’accés al Park Güell en una experiència contínua i fluida. Solucions com els paravents del pàrquing que creen petits espais d’espera i que amaguen els autocars quan s’accedeix al Park mostrant-los quan se’n surt, entre d’altres solucions, ajudaran a que això passi.
PARK GÜELL ENTRY: VISITORS CENTER AND COACH PARKING
En aquest lloc tan complex topogràficament i on la ciutat arriba del tot desdibuixada, la carretera del Carmel amb la seva voluntat d’anar assolint cada cop cotes més altes entre corbes i meandres (un no pot evitar pensar que potser s’emmiralla als aqüeductes de Gaudí) n’és el punt més intens i definidor. Per aquest motiu, la voluntat ha estat dibuixar-la sempre com part del projecte.
Després de varis intents, és el moment en que es decideix dividir l’enorme peça de programa en dos que ho desencalla tot. L’escala de la fracció que se n’obté resulta molt més adequada al lloc i permet establir una potent relació entre la corba de la carretera on s’hi adaptarà el primer volum i el camí també radial que es mou dins del Park. Els dos edificis que en la cota de la ciutat es donaran l’esquena com si es rebutgessin mútuament, quasi cecs, protegint-se del soroll dels cotxes, trobaran en un moment inesperat de la cota 147 la seva unió i lligam. Aquest fet esdevindrà la columna vertebral del projecte i el clar accés al Park per al gran volum de visitants que s’hi espera.
El joc en dos edificis permetrà, també, establir una relació funcional amb el barri. Per això es decideix separar els usos en dos grans grups. Els destinats al turisme i que per tant englobaran el pàrquing i els espais museístics, oberts només durant les hores de visita del Park, i el segon grup que els veïns podran gaudir també durant la nit en una nova imatge del Park Güell entre terrasses i bombetes.
La cota del pas i la voluntat de que aquest no s’entengui com un túnel sinó com a un espai més de l’edifici, empeny els autocars cap avall i defineix la cota de les plataformes i les rampes on aquests es mouran. Mai s’entendrà pàrquing, edifici i Park per separat, sinó que tot serà la mateixa entitat, és a dir, el pàrquing serà alhora edifici i Park. Tot estarà lligat per una successió molt estudiada de visuals i recorreguts que acabaran convertint l’accés al Park Güell en una experiència contínua i fluida. Solucions com els paravents del pàrquing que creen petits espais d’espera i que amaguen els autocars quan s’accedeix al Park mostrant-los quan se’n surt, entre d’altres solucions, ajudaran a que això passi.